{"id":10617,"date":"2026-02-19T13:03:07","date_gmt":"2026-02-19T13:03:07","guid":{"rendered":"https:\/\/smart-team.io\/como-la-enshittification-esta-degradando-la-web\/"},"modified":"2026-02-19T13:17:57","modified_gmt":"2026-02-19T13:17:57","slug":"com-la-enshittification-esta-degradant-la-web","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/smart-team.io\/ca\/com-la-enshittification-esta-degradant-la-web\/","title":{"rendered":"Com la enshittification est\u00e0 degradant la web (i qu\u00e8 t\u00e9 a veure amb la teva p\u00e0gina)"},"content":{"rendered":"

Qu\u00e8 \u00e9s la enshittification?<\/strong><\/h2>\n

El terme enshittification<\/strong> ha guanyat tracci\u00f3 per descriure la decad\u00e8ncia lenta i progressiva de les plataformes digitals<\/strong>. Aquest proc\u00e9s segueix un cicle on els serveis neixen orientats a l’usuari, oferint valor i claredat, per\u00f2 acaben saturats de fricci\u00f3, anuncis i trampes a mesura que la prioritat corporativa es despla\u00e7a cap a l’extracci\u00f3 de valor. Avui dia, aterrar en una web s’ha convertit sovint en una experi\u00e8ncia de \u00abzona de guerra\u00bb: pop-ups invasius<\/strong> que demanen l’email abans de llegir una sola paraula, b\u00e0ners de galetes redactats per advocats incomprensibles i temporitzadors de pressi\u00f3 artificial.<\/p>\n

Aquesta degradaci\u00f3 no \u00e9s un fenomen exclusiu de les grans xarxes socials o mercats globals. L’enshittification s’ha filtrat a les webs corporatives convencionals<\/strong>, afectant la manera com les empreses es presenten als seus clients. Molts gestors de negoci assumeixen err\u00f2niament que la seva p\u00e0gina \u00abest\u00e0 b\u00e9\u00bb perqu\u00e8 llista serveis i t\u00e9 un formulari, sense adonar-se que s’ha convertit en un camp d’obstacles<\/strong> que bloqueja activament els ingressos i deteriora la reputaci\u00f3 digital.<\/p>\n

La mec\u00e0nica de la degradaci\u00f3: del servei a l’explotaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

La degradaci\u00f3 d’un servei digital sol seguir un patr\u00f3 previsible. Inicialment, el focus se situa en l’adquisici\u00f3 d’usuaris mitjan\u00e7ant una experi\u00e8ncia neta i \u00fatil. Tanmateix, un cop consolidada la base d’usuaris, el model de negoci tendeix a optimitzar-se per a la monetitzaci\u00f3 agressiva, sacrificant la funcionalitat real per la captura de dades i diners. Aquesta transici\u00f3 de l’usuari com a client a l’usuari com a producte<\/strong> \u00e9s el nucli de la crisi de confian\u00e7a actual.<\/p>\n

En l’entorn B2B, aquesta mec\u00e0nica \u00e9s especialment destructiva. Moltes empreses cauen en la \u00abtrampa de l’adquisici\u00f3\u00bb<\/strong>, prioritzant la captaci\u00f3 per sobre d\u2019una estrat\u00e8gia de vendes B2B<\/a> estructurada i orientada a retenci\u00f3<\/strong>, mentre descuiden la retenci\u00f3 i el comprom\u00eds a llarg termini. Les decisions de disseny s’adapten a objectius de conversi\u00f3 de curt termini que poden inflar les m\u00e8triques setmanals, per\u00f2 que provoquen un \u00abxoc de confian\u00e7a\u00bb<\/strong>. En B2B, on la decisi\u00f3 de compra \u00e9s lenta i racional, comen\u00e7ar una relaci\u00f3 amb una mentida o una manipulaci\u00f3 de disseny \u00e9s una estrat\u00e8gia condemnada al frac\u00e0s, ja que el cost de compensar un client perdut pot requerir l’adquisici\u00f3 de tres de nous.<\/p>\n

Dark patterns i persuasi\u00f3 algor\u00edtmica com a motor de la enshittification<\/strong><\/h2>\n

Els dark patterns<\/strong> o dissenys enganyosos \u2014contraris als principis de disseny \u00e8tic i experi\u00e8ncia digital responsable<\/strong>\u2014<\/a>s\u00f3n els instruments que executen aquesta degradaci\u00f3. Es defineixen com a interf\u00edcies dissenyades per enganyar o manipular l’usuari perqu\u00e8 faci coses que no pretenia fer. Un estudi recent mostra que un 97% de les webs i aplicacions m\u00e9s populars utilitzen almenys un patr\u00f3 engany\u00f3s<\/strong>. Aquestes pr\u00e0ctiques fragmenten l’experi\u00e8ncia i trenquen la credibilitat de la marca.<\/p>\n

Alguns exemples cr\u00edtics inclouen el \u00abnagging\u00bb o insist\u00e8ncia cont\u00ednua<\/strong>, on el sistema demana dades no necess\u00e0ries (com el tel\u00e8fon per a \u00abseguretat\u00bb) repetidament fins que l’usuari cedeix per esgotament. Altres t\u00e0ctiques com el \u00abRoach Motel\u00bb<\/strong> fan que subscriure’s sigui un clic, per\u00f2 cancel\u00b7lar requereixi una trucada telef\u00f2nica o passos innecessaris, destruint la reputaci\u00f3 de l’empresa davant el 40% dels usuaris que evitarien un negoci si se senten enganyats. Tamb\u00e9 trobem el \u00abconfirmshaming\u00bb<\/strong>, que utilitza el sentiment de culpa per for\u00e7ar decisions (\u00abNo, gr\u00e0cies, prefereixo perdre diners\u00bb), una pr\u00e0ctica que insulta la intel\u00b7lig\u00e8ncia del comprador professional B2B. Finalment, els algoritmes optimitzats per al engagement<\/strong> en lloc del benestar acaben creant entorns d’addicci\u00f3 i desinformaci\u00f3 que deterioren la salut de l’ecosistema web.<\/p>\n

Enshittification i crisi de confian\u00e7a: dades, IA i accessibilitat<\/strong><\/h2>\n

La degradaci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia web forma part d\u2019una crisi estructural de confian\u00e7a digital<\/strong><\/a>, especialment pel que fa al tractament de les dades personals. El capitalisme de vigil\u00e0ncia<\/strong> utilitza el disseny per perfilar comportaments futurs amb l’\u00fanic objectiu de monetitzar la informaci\u00f3 personal. El 65% dels consumidors han deixat de comprar a empreses que consideren poc fiables<\/strong> pel que fa a la privacitat. Aquesta crisi s’agreuja amb la implementaci\u00f3 opaca de sistemes d’IA; si les decisions d’un bot no s\u00f3n clares o explicables, l’autonomia de l’usuari s’anul\u00b7la i la confian\u00e7a en la marca s’esfondra.<\/p>\n

Un altre s\u00edmptoma estructural de la enshittification \u00e9s la manca d’accessibilitat. Actualment, el 96,3% de les p\u00e0gines d’inici fallen en els est\u00e0ndards b\u00e0sics d’accessibilitat<\/strong>. Aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s un problema \u00e8tic, sin\u00f3 una p\u00e8rdua d’oportunitat de negoci massiva: s’estima que el 16% de la poblaci\u00f3 mundial t\u00e9 alguna discapacitat. Una web amb text de baix contrast o sense text alternatiu en les imatges est\u00e0 tancant la porta a milions de clients potencials i perjudicant el seu propi posicionament en cercadors, ja que Google \u00e9s, en ess\u00e8ncia, el \u00abusuari cec\u00bb m\u00e9s important. A m\u00e9s, el caos de contingut generat per volum i no per qualitat (incloent-hi el contingut porqueria creat per IA) fa que el 91% de les p\u00e0gines analitzades no rebin cap tr\u00e0nsit, convertint la web en un repositori de residus digitals.<\/p>\n

Nost\u00e0lgia de la \u201cvella internet\u201d com a s\u00edmptoma i br\u00faixola<\/strong><\/h2>\n

Com a reacci\u00f3 a aquesta saturaci\u00f3, hi ha un retorn cap a espais digitals m\u00e9s petits, comunitaris i personals. Els usuaris troben a faltar l’internet on predominava la autonomia, la curiositat i un menor control corporatiu<\/strong>. Aquesta nostalgia no \u00e9s mer romanticisme, sin\u00f3 un indicador estrat\u00e8gic: els usuaris volen recuperar el control sobre les seves dades i la seva atenci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta tend\u00e8ncia pot servir de br\u00faixola per a les marques actuals. Adoptar la nost\u00e0lgia per la claredat<\/strong> significa simplificar les interf\u00edcies i eliminar el seguiment granular invasiu. Les empreses que aposten per l’honestedat i la transpar\u00e8ncia, oferint experi\u00e8ncies sense rastreig i respectant la voluntat de l’usuari de no ser \u00absegrestat\u00bb per la plataforma, obtenen un avantatge competitiu real en un mercat saturat de manipulaci\u00f3.<\/p>\n

Principis anti enshittification per a la teva web<\/strong><\/h2>\n

Per revertir aquesta tend\u00e8ncia i construir un creixement sostenible, les webs han de seguir principis \u00e8tics i pragm\u00e0tics que prioritzin el valor real per a l’usuari.<\/p>\n