S’ha convertit en el nostre dia a dia, vivim envoltats de notícies que ens parlen de novetats tecnològiques constants. Cada setmana apareix una nova eina d’intel·ligència artificial que promet canviar-ho tot i cal admetre que mantenir-se informat ja és un exercici que en si mateix resulta desafiador.
Aquesta velocitat a la qual s’està movent tot al nostre voltant, ens genera una sensació que se situa entre el vertigen i l’angoixa: és el famós FOMO (fear of missing out), que ja no pertany només a l’àmbit de les xarxes socials o el consum, sinó que també ha aconseguit infiltrar-se en la nostra rutina professional.
El paradoxal de la situació és que aquesta por no és tant un temor amb fonament tecnològic com una qüestió cultural. Ens hem acostumat a mesurar l’èxit, individual o de les organitzacions, per la rapidesa amb què adoptem el nou, no per la profunditat amb què ho comprénem.
De l’ansietat a l’aprenentatge continu
Quan, com està succeint en aquests moments, la IA irromp en tots els sectors de l’economia, molts senten que arriben tard a una cursa sense meta. Però la clau no està en saber-ho tot, cosa que per altra banda és del tot impossible, sinó en aprendre a relacionar-nos amb la tecnologia amb sentit i orientació.
Integrar la IA s’assembla més a aprendre bé un idioma que a seguir un curs accelerat: requereix pràctica, constància i tolerància a l’error. No es tracta de memoritzar comandes ni de dominar cada eina, sinó de comprendre què volem aconseguir amb la seva ajuda.
El canvi que comença en la manera de pensar
La intel·ligència artificial no transforma només els processos: reconfigura la manera com prenem decisions. Adoptar-la amb sentit implica aturar-se a reflexionar sobre què aporta valor real i què simplement afegeix soroll. En tot aquest temps hem anat acumulant experiències dels dos tipus.
Més que córrer darrere de cada actualització, necessitem espais de pausa i criteri. Decidir quan i per què usar una tecnologia és tan important com dominar-la. Si ho pensem bé, el nombre de tecnologies a la nostra disposició és tan elevat que el realment important és saber seleccionar-les correctament.
De perseguir a practicar
Molts viuen la IA com una cursa que mai s’acaba. Però el progrés real no prové de la velocitat, sinó de la pràctica constant amb propòsit. Incorporar la tecnologia al nostre ritme converteix l’ansietat en aprenentatge i la curiositat en criteri.
En l’àmbit del màrqueting, aquesta filosofia també marca la diferència: la IA aplicada al màrqueting de continguts demostra que l’automatització només funciona quan es combina amb una visió humana i coherent.
Conclusió: respirar per decidir millor
La intel·ligència artificial no hauria de ser una font d’angoixa, sinó una oportunitat per repensar com aprenem i decidim. El veritable repte no és estar al dia, sinó mantenir la claredat per triar què mereix la nostra atenció.
En aquesta marató tecnològica, no guanyen qui corre més ràpid, sinó qui sap quan parar, respirar i avançar amb propòsit.
Ignasi Llorente
Construint el relat d´un futur que ja ha començat | CEO a utopiq.io - Partner at agenciakarmina.com | Filosofia de la Ciència (UPenn) - Ètica de la IA (LSE) | Més de 20 anys d'experiència al camp de la comunicació i les relacions institucionals.
