Substack o Medium? Crisi d’intermediació informativa i oportunitats per a la comunicació professional

El consum de notícies ha experimentat una transformació radical impulsada per l’emergència de les plataformes digitals, les xarxes socials i els formats multimèdia. L’inici d’aquest procés de transformació ja ens queda una mica lluny però és important que siguem conscients que no és un procés que encara hagi finalitzat.

Els mitjans de comunicació que històricament han exercit el paper de referència informativa per a la societat han deixat de tenir garantida l’atenció del públic .

Segons dades recents, les plataformes digitals han superat els mitjans tradicionals com a fonts d’informació principals . És un fet que pren forma a nivell global, però que és molt visible entre audiències joves. Particularment a Amèrica Llatina, TikTok i Instagram lideren aquesta tendència, amb creixements notables a països com el Perú, on TikTok va aconseguir un 33% d’usuaris que consulten notícies en aquesta plataforma . Així mateix i en un altre context geogràfic, la mateixa BBC que inicialment era reticent a disposar de presència a TikTok, es va veure obligada a donar impuls a perfils en aquesta xarxa social valorant que ignorar aquest canal li significaria perdre rellevància entre el públic més jove .

Què és la crisi d´intermediació informativa?

És un fenomen clau per entendre l’ecosistema comunicatiu actual i té implicacions profundes per a tot tipus d’actors que hi participen, des d’agències de notícies fins a mitjans finalistes i passant per tot tipus d’empreses que tenen com a objectiu comunicar-se amb audiències. En definitiva, a efectes comunicatius ho ha alterat tot i ho continuarà fent durant anys.

Es pot definir també com l’ afebliment del valor afegit que tradicionalment aportaven les agències de notícies i els mitjans de comunicació a la cadena de distribució informativa . Aquesta crisi es produeix fonamentalment a causa dels factors que segueixen:

• La desintermediació tecnològica entesa com la capacitat dels individus per tenir accés directe a fonts primàries de contingut (governs, empreses, organitzacions sense ànim de lucre etc.) o bé a contingut viralitzat (creadors de contingut, influencers , usuaris etc.) sense necessitat que un mitjà tradicional filtri o verifiqui la informació i sense necessitat que aquesta font.

• L’auge de les plataformes tecnològiques (com ara Google, Meta, X, TikTok o Youtube) que s’han convertit en els principals distribuïdors de notícies i han desplaçat els mitjans de comunicació com a portes d’entrada al contingut informatiu.

• La fragmentació del consum entesa com el fet que el públic ja no segueix de manera principal a

les fonts centrals d’informació , sinó que consumeix notícies suggerides per algorismes, rep enllaços en xats, segueix grups de Whatsapp o Telegram, rep newsletters personalitzades o prefereix consumir contingut d’anàlisi en canals especialitzats a Youtube o altres plataformes de streaming . El públic actual consumeix un mix de continguts que provenen de múltiples fonts que no han de tenir cap relació entre elles.

Així com la crisi d’intermediació al mercat musical va quedar controlada amb l’aparició de plataformes com Spotify o Apple Music, que van buidar de contingut l’intercanvi de pistes en format .MP3 en plataformes P2P, a nivell informatiu no ha sorgit un model alternatiu estable que ens apropi a creure que la crisi d’intermediació a l’àmbit informatiu pugui donar pas un context massa diferent. Per tant, hem de trobar una estratègia dins de la desestructuració i iterar-la amb agilitat en funció de les necessitats que es vagin presentant, moltes relacionades segur amb l’evolució del propi ecosistema digital.

Actualment qualsevol persona, empresa o institució es pot comunicar directament amb una audiència a través de xarxes socials, blocs i tot tipus de canals digitals. Aquest fet ha debilitat l’esquema tradicional d’intermediació i ha generat un nou escenari comunicatiu on cada actor empresarial pot agafar la iniciativa i comunicar-se directament amb qui més li convingui i sense passar per intermediaris de cap mena.

Paral·lelament, la concentració de la distribució en plataformes tecnològiques ha generat un context en què s’ha produït la desintermediació dels mediadors clàssics , però també una reintermediació al voltant de les mateixes plataformes digitals que operen a escala global i que determinen en gran mesura els continguts periodístics que tindran arribada a les audiències finals.

Per tant, sabem que l’espai d’intermediació s’ha desplaçat respecte a la cadena de valor, i s’ha atenuat de manera molt clara entre fonts i mitjans per desplaçar-se al punt situat entre els mitjans i les audiències finals .

Alguns recursos al servei de la comunicació B2B

No és un panorama del tot nou, però sí en constant evolució. El fet és que encara no s’ha arribat a assimilar per part del gran públic en tota magnitud i complexitat. A l’imaginari col·lectiu, les grans capçaleres o emissores presenten una imatge que sobredimensiona les seves capacitats reals d’influència i abast.

Sabem que la digitalització va disrompre un gran nombre de sectors econòmics i mercats, però amb vista a operar estratègies de comunicació és realment important ser conscients de l’abast que actualment tenen els diversos canals que tenim a la nostra disposició. I com és natural, posar-los en contrast entre ells i estudiar de la manera més objectiva possible el retorn que cadascú té. Es pot fer directament o buscant suport expert .

Més enllà d’aquells recursos que són més obvis, com ara les pàgines web corporatives o la possibilitat de treballar sobre les diferents xarxes socials que avui dia tenim al nostre abast, aquí hi ha dues eines que es poden aplicar a la comunicació B2B i que tenen la capacitat potencial de superar en abast i retorn a accions realitzades en mitjans tradicionals:

• Substack : Plataforma de blocs i newsletters llançada l’any 2017 a Silicon Valley, funciona promovent models de subscripció de continguts que es materialitzen de forma directa entre els creadors i la seva audiència. intel·lectual o professional Però, a més, els continguts a Substack es poden oferir de manera gratuïta i la pròpia plataforma disposa d’un halo de professionalitat i respectabilitat molt convenient per a segons quins continguts, almenys a nivell professional, es tracta d’una gran plataforma a partir de la qual difondre continguts professionals i corporatius.

• Medium: Es tracta d’una plataforma de publicació de continguts creada l’any 2012. Considerada com un exemple arquetípic de la “ plataformització ” del periodisme i l’assaig digital. De manera similar a Substack , ofereix un espai on qualsevol persona pot escriure continguts i distribuir-los entre una comunitat de lectors, generalment amplificada per algorismes de recomanació interna. Altres iniciatives com Ghost o Bulletin són variacions de la tendència, que en part va impulsar Medium , de facilitar l’autopublicació i la monetització directa sense intermediaris corporatius. De manera similar a l’eina anterior, ens ofereix una plataforma molt potent sobre compartir continguts professionals.

En termes de comunicació corporativa, la crisi d’intermediació no és en si mateixa una amenaça sinó una reconfiguració del terreny de joc que a més se segueix produint dia a dia. Les empreses, dins de les seves possibilitats i ajustant-se als objectius, tenen l’oportunitat d’ocupar buits comunicatius. Avui dia, qui té coneixement tècnic, disposa de capacitat d’anàlisi i tenen la capacitat per narrar amb claredat, té també possibilitats de convertir-se en una font primària d’autoritat.

Substack o Medium?

Es tracta de dues eines molt interessants, però toca mullar-se. Substack ofereix un entorn de credibilitat reforçada. A més, resulta ideal per publicar newsletters tècniques, anàlisis de mercat o sèries temàtiques.

Avui dia, l’opció preferent seria optar per Substack . Amb excepcions i matisos, però disposa d’opcions d’edició i difusió avançades (com ara la generació automàtica de peces creatives per difondre els continguts en xarxes socials) que, combinades amb les funcions de mesura de resultats, la converteixen en l’opció més atractiva de totes dues.