En l’ecosistema digital, sempre dominat per la urgència, la necessitat de creixements accelerats i l’obsessió per destacar, cada setmana neixen noves empreses que prometen revolucionar un sector de l’economia. La disrupció aguaita a cada cantonada, se succeeixen les rondes d’inversió milionàries, volen els comunicats de premsa optimistes i floreixen les mètriques de vanitat. Hi ha qui diria que, si una empresa de base tecnològica no anuncia que ha aixecat milions, no existeix.
Però hi ha altres maneres de fer les coses. Altres maneres d’entendre el desenvolupament tecnològic, el valor empresarial i el creixement. Una que no necessita buscar titulars i que es construeix sobre models sòlids, un coneixement profund del sector en què opera i les ganes de trobar solucions raonables a problemes complexos.
Tecnologia útil, no només visible
Ens movem en una indústria que té tendència a generar narratives que prioritzen la visibilitat per sobre de la utilitat. Però si deixem de mirar l’aparador i observem els processos interns de certs sectors, descobrim que la veritable transformació digital no sempre va de la mà del soroll, sinó de l’impacte que genera i del valor que pot crear al seu voltant. Algunes de les companyies més interessants dels darrers anys no es dediquen a llançar aplicacions per al mercat massiu, sinó a resoldre problemes estructurals en mercats on la fricció, l’opacitat o la ineficiència eren la norma.
Partint d’una base sòlida de coneixement del sector en què operen, aplicant la tecnologia, amb ganes d’arreglar coses que estaven trencades i d’ordenar espais del mercat que eren allà, esperant que algú amb sentit comú aparegués. I, sobretot, treballant molt, que és com de debò s’aconsegueixen les coses.
Fencia: camí d’ordenar el caos
Un bon exemple d’aquesta manera de fer és Fencia, una plataforma que, lluny de perdre’s buscant el focus mediàtic, ha decidit centrar els seus esforços en la transformació d’un mercat tan tècnic i complex com la compravenda de crèdits impagats vinculats a actius immobiliaris. Compte, que no és poca cosa: parlem d’un mercat enorme.
Què fa exactament Fencia? A grans trets, permet accedir a productes d’inversió que històricament no han estat presents en mercats oberts, que són difícils de valorar per a no professionals i que estan sotmesos a múltiples capes d’incertesa jurídica, operativa i financera.
És un mercat de grans dimensions en què, es miri per on es miri, regna la ineficiència. Per això, a escala de negoci, la proposta de valor per a totes les parts que hi intervenen és tan evident.
Això és tecnologia?
Sí, és sobretot tecnologia. Fencia actua com un marketplace i genera un entorn digital de subhastes públiques amb traçabilitat, criteris objectius d’avaluació, verificació d’usuaris i integració d’informació rellevant sobre els actius i el seu context legal. En resum, és una proposta digital d’espai transaccional que posa en contacte venedors i compradors mitjançant un procés que busca l’eficiència i que és un exemple de transparència. Dit d’una altra manera: trencant amb les lògiques imperants i els usos i costums del sector.
Més enllà del que és obvi (que darrere d’un marketplace hi ha molta inversió en tecnologia i que, perquè generi una base d’usuaris, cal «moure el producte» intensament als canals digitals, treballar amb una plataforma de màrqueting potent, etc.), una de les principals aportacions de l’empresa és el seu motor analític.
FenLAB és una eina de modelització financera i jurídica que permet estimar els retorns esperats de les inversions, comparar escenaris de recuperació (judicial o per venda directa), calcular el valor actual net d’una operació i establir corbes de risc.
Cal subratllar que, per al mercat en què operen, posar a disposició una eina d’aquestes característiques és una aportació molt important i donarà què parlar.
FenLAB no només funciona com a interfície de càlcul: és també un quadre de comandament unificat des del qual l’inversor pot analitzar carteres completes, estudiar estratègies de desinversió, mantenir actualitzat l’estat de les seves operacions i prendre decisions més informades. D’aquesta manera, el que abans eren cursos d’acció inspirats sobretot per la intuïció i els biaixos personals del gestor es converteixen en accions fonamentades en dades, simulacions i cicles de retroalimentació constants.
Una altra manera de créixer
El cas de Fencia és especialment interessant perquè trenca amb alguns dels tòpics associats a les empreses de base tecnològica. No intenta escalar a qualsevol preu i no promet retorns estratosfèrics. És una plataforma dissenyada per operar, créixer per tracció pròpia i oferir valor als seus usuaris des del minut zero.
Tampoc no necessita una comunitat massiva d’usuaris, atesa la singularitat del seu producte. Gràcies a tot el que ofereix la plataforma, facilita l’entrada al món de la inversió en, diguem-ne, «situacions especials» a molts usuaris potencials que no tenien manera d’accedir a aquest mercat, però continua sent un àmbit transaccional que no és per a tothom i que requereix formació i una capacitat inversora substancial.
Sabem que els NPLs, les cessions de rematada o les subhastes no són productes per a qualsevol tipus d’inversor. Però no és menys cert que el volum d’inversors que hi accedeixen és substancialment inferior al que potencialment ho podria fer. Per tant, l’oportunitat de capitalitzar aquesta transició cap a un mercat molt més obert i eficient és molt clara.
El valor de construir
Créixer bé i construir plataformes sobre fonaments sòlids, complint el que promets. Entendre quins problemes resols, per a qui i amb quins avantatges competitius. La visibilitat sense model no genera sostenibilitat. Fencia és només un exemple del que significa innovar sense necessitat de vestir el projecte d’espectacle, prioritzant la fiabilitat del model, la millora de processos i l’ús avançat de dades. Entenent la tecnologia com un vehicle i no com una finalitat en si mateixa. A poc a poc, aquest tipus d’empreses transformaran sectors sencers des de dins i, en un futur proper, en parlarem molt més.







